Comencem un nou curs amb novetats importants. Un nou govern en la Generalitat i un nou equip en la Conselleria d'Educació. Canvien les persones, però (el que és més important) també les actuacions.
El primer que advertim és que la gent que se n'ha fet càrrec, és gent de la casa (Marzà, Soler, Fullana, Torró...), gent que coneix les entreteles de l'escola.
El segon, els gestos. El fet que el conseller haja volgut reunir-se durant l'estiu amb tota la comunitat educativa (mestres, pares, tècnics) i haja revitalitzat el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana com a òrgan representatiu i consultiu, diu molt en el seu favor, més encara quan els antecessors en el càrrec tenien vedats certs col·lectius.
I per últim, però no menys important (last but not least, posem-nos en pla plurilingüe), les primeres mesures mampreses són ben racionals, lluny d'aquelles inopinades ocurrències que deixaven astorada (en un primer moment) i irritada (finalment) la ciutadania.
Així, començar el curs el dia 10 era fonamental. Per molt que el mes de juliol l'hages dedicat a coordinar i a preparar el curs següent, quan arriba setembre et trobes amb una part de la plantilla nova, amb normes importants que han aparegut durant l'estiu, amb obres que s'han fet també durant aquest període, amb l'allau d'editorials, promotors d'activitats complementàries i extraescolars, alumnat nouvingut...
Altres mesures iniciades (menjador des del primer dia, i subvencionat, com la resta de l'any, perquè mengem tots els dies) o anunciades (cap a la gratuïtat dels llibres de text) posen de manifest la voluntat de compensar les desigualtats que la crisi (conjunturalment) i el sistema (estructuralment) han causat i aprofundit entre la ciutadania.
A més a més, altres mesures relacionades amb el currículum (llevar l'àrea no lingüística en castellà de les línies d'immersió) o l'organització dels centres (llevar l'obligatorietat d'una COCOPE mastodòntica i descompensada i deixar que siguen els propis centres els que determinen el mecanisme de coordinació més eficaç) són de sentit comú.
Per tot això, encarem el nou curs amb força expectatives. Queda, però, molt per fer: la formació dels educadors (no només mestres, fonamentada, de qualitat i finançada per l'administració), la confecció d'un currículum per al segle XXI (competències versus assignatures, oblidem-nos de mestissatges impossibles i d'horaris fordians), la democratització de l'escola i l'obertura a la societat (escola som tots)...
No hay comentarios:
Publicar un comentario