Valencianets: nanos i cabuts

Com tots els anys, arriba el 9 d'octubre i ens entra la dèria de celebrar el dia del poble valencià. Per convicció, en alguns casos, i per evicció, en altres. Sí, per convicció n'hi ha que creuen en les identitats col·lectives, en un suposat esperit comú que inspira les conductes i les aspiracions de tot un poble; si més no, n'hi ha qui pensa que una voluntat comuna i declarada, simplement, ha de ser respectada. N'hi ha també els que, com jo, es senten víctimes d'una evicció, d'haver sigut privats d'una part de la història de la seua família, del territori on ha nascut, de la  llengua dels seus afins, en virtut de la voluntat uniformitzadora de l'Estat centralista i de la d'aquells que no conceben la possibilitat d'un pensament divergent. 

Recorde, en aquest sentit, com, de xiquet, després d'haver gaudit de lectures sobre els grans herois hispans -el Viriato, el Cristòfor Colon, Santa Teresa, els guerrillers de la guerra de la Independència...-, un dia vaig descobrir que en aquesta llista no estaven ni en Jaume I, ni Roger de Flor, ni els almogàvers, ni Raimon Llull... Vaig assabentar-me que la història no començava a partir del Reis Catòlics, i que abans -i després-, existiren Regnes i Comtats propis en aquestes terres. Vaig conèixer que la llengua que parlaven els meus pares, els meus avis i els meus veïns no era llengua de pagesos analfabets, i que tenia una gran tradició literària i una normativa, sepultada per l'autoritat de cada moment.

Ara, per sort, la informació és a l'abast de tothom, encara que això no signifique que es difonga en igualtat de condicions. Els referents ideològics continuen sent els de la identitat dominant, com podem comprovar en sèries recents de TV. Per a quan una sèrie -o un simple documental pobrissó- sobre la figura dels prohoms i de les prodones valencians, reals o ficticis -Isabel de Villena, l'Àusias March, el Tirant... -? Necessitem un Canal 9bis, més que només siga per posar-hi dibuixos animats i documentals propis. Us ho imagineu, com de bé quedaria "El cicle reproductiu del samaruc a l'Albufera de València", en la veu engolada d'algun periodista d'ací, que n'hi ha i de molt bona qualitat, vaja que sí?

Tota aquesta ignorància programada ha dut moltes persones a buscar referències en allò que tenien més a prop. Així, les festes de moros i cristians o les danses i sonades populars, com les de nanos i cabuts. Mancats d'imaginació, els últims 9 d'octubre a la nostra escola han girat al voltant de les batalles entre sarraïns i creuats, encara que tots els mestres coincidíem que no era plat de gust construir una identitat col·lectiva sobre la base d'una confrontació, més encara si aquesta tenia ressons actuals, amb guerres per tot arreu i amb alumnes a l'escola d'ambdós bàndols enfrontats. Així que, pensant-nos-ho millor, vam decidir enguany que celebraríem el 9 d'octubre recordant algunes persones que han bastit eixa identitat valenciana des d'una mirada i una actitud vital positives i que, per desgràcia, -vista la falta que ens farien ara-, "fan vacances" des de fa poc: l'Ovidi Montllor i l'Enric Valor. És per això que hem treballat al llarg de la setmana una auca sobre aquest últim i els hem recordat els dos en l'acte central de la celebració, com podeu veure en el vídeo següent.