viernes, 20 de mayo de 2016
viernes, 13 de mayo de 2016
Petits ecologistes
El coneixement del medi ambient, el respecte i la protecció de la naturalesa són alguns dels eixos vertebradors de la tasca docent del CEIP Rajoletes. Així ho recull el projecte Educatiu del Centre (PEC) i així ho confirmen les múltiples activitats que es programen al llarg de l'any en aquest sentit. Concretament, les següents han estat programades al llarg del present curs escolar:
- Coneixement del medi natural a través de lectures -llibres de text, Internet-, treballs de recerca -biblioteques, Internet- i experimentació -laboratori, aula-.
- Elaboració d'informes i d'individuals i col·lectius sobre distints aspectes i difusió, a través d'exposicions, presentacions, murals...
- Plantació, cura i recolecció de plantes en l'Hort Escolar.
- Observació de cicles vitals en l'aula, de plantes -creixement de llavors- i animals -cucs de seda, aqüari, terraris...-
- Eixides per treballar in situ distints aspectes relacionats amb el nostre entorn. Motes d'elles amb la col·laboració de la regidoria de Medi Ambient de l'ajuntament de Sant Joan d'Alacant.:
- Visita i treball en l'Hort Municipal,
- Repoblació forestal en la zona llindant el cementeri.
- Visita a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Sant Joan d'Alacant.
- Visita a l'Estació Biològica i al Museu de la Biodiversitat, en Ibi.
- Xerrades sobre reciclatge, canvi climàtic, tràfic il·legal d'espècies.
- Actuacions amb instruments musicals fabricats amb material reutilitzats o reciclats.
- Visita guiada pel Bosquet de Rajoletes.
- Xerrada sobre els ocells visibles en Sant Joan d'Alacant.
- Visita guiada al Clot de Galvany, paratge natural ubicat en Elx.
- Granges-escola -Les Alcusses, Elx-, centres d'aventura -Fontés-...
domingo, 21 de febrero de 2016
Rajoletes en La Bohème, de Puccini
El proper 2 de març, l'alumnat de 6é acudirà al Teatre Principal d''Alacant per participar en el taller "Conociendo La Bohème". A través d'aquesta activitat l'alumnat prendrà contacte amb un gènere musical que només circumstancialment té presència en el nostre projecte curricular. Allí tindran l'ocasió de conèixer què és una òpera, els elements que la integren, els artistes que hi participen, les distintes veus -tenor, soprano, contralt, baríton, etc.-, l'actuació dels coros, les intervencions dels solistes... tot a través de l'escenificació de distintes parts de l'òpera La Bohème, de Giaccomo Puccini.
Aquesta iniciativa s'inscriu dins del nostre projecte de lluita contra el fracàs escolar a través de la promoció d'activitats musicals "Musicandis IV" i gràcies a la qual també hem tingut l'oportunitat de que un petit grup d'alumnes del col·legi participen com a figurants en la representació de La Bohème que el Teatre de l'Òpera Nacional de Moldàvia oferí el 18 de febrer en el Teatre Principal d'Alacant, iniciativa que esperem repetir en futurs espectacles... Turandot?
III Jornades Municipals d'Animació a la Lectura
Del 15 al 26 de febrer, els col·legis públics de Sant Joan celebren les III Jornades d'Animació a la Lectura, una iniciativa que va nàixer al nostre centre per l'espenta del grup de biblioteca i que ha trobt eco en les altres escoles de la localitat. Ací teniu el text del programa.
---
Va venir una fada i em va dir: "La primavera ja s'acosta, la sents?". Vaig escoltar i res vaig sentir. Però els parpelleigs de la flama delataven una presència espectral apropant-se en la foscor. Vaig entreobrití el portell i vaig agusar l'oïda, i llavors sí vaig sentir el pas rítmic de les hosts del Cavaller Persistent, camí de la seva fira anual, carregades de llibres, de noves històries i de velles cançons. De totes les latituds i tendències s'ajuntaven: nimfes del riu Íber, marmitons frailuns, hermètics dibuixants, acròbates del conte i la moixama. Sí, sí, també de la moixama, llegiu bé, perquè a aquesta gent li encanta el bon menjar. Potser és per culpa dels èmuls de Jorge de Burgos (el dolent d'El nom de la rosa) o de Pedro Pérez (el capellà del Quixot) que agraden d'arrimar-los una estrebada de tant en tant i deixar-los ben baldats. O per si de cas, que el futur és incert.
Escolteu, xiquets. Els llibres que ens porten guarden tresors que alguns personatges sinistres volen mantenir en secret. Per què creieu si no que tants fanàtics s'han ocupat de tenir-los amagats en clau tractant d'impedir que caigueren en mans de pobres incauts com vosaltres? L'església va custodiar durant segles un Índex de llibres prohibits; el mateix Hitler va ordenar cremar llibres d'autors jueus; la biblioteca d'Alexandria va ser pastura de les flames, i també la de Sarajevo... Sabeu a quina temperatura cremen els llibres? A 451º Farenheit! Ray Bradbury escrigué una fantasia distòpica amb aquest títol en la qual una unitat de bombers rastrejava la ciutat a la recerca de llibres per cremar-los. Els seus amos havien d'aprendre'ls de memòria per evitar que les històries s'oblidaren, tal com fan els nostres amics d'ara.
Però el foc és només un dels molts enemics dels llibres. Un impressor anglès, William Blades, va tenir a bé catalogar-los: l'aigua, el gas i la calor, la pols i l'abandó, l'arna, els peixets de plata, els enquadernadors, els col·leccionistes, els criats ... i els xiquets també! Però, sobretot, la Ignorància, que pot ser natural o induïda. La primera es cura llegint. De l'altra és més difícil escapar. Abans, les bruixes ens enganyaven amb llaminadures i pomes enverinades que induïen al somni etern; ara no els diuen bruixes, sinó managing director o chief executive officer, però segueixen pretenent el mateix amb la teleporqueria, la mala literatura, els videojocs per a babaus i els grans esdeveniments llastimosos. Mentrestant, segles de saviesa i plaers imprevistos segueixen guardats en els llibres esperant a que un lector, avesat o novell, s'apropie d'ells. Perquè, digueu-me, hi ha alguna cosa més trista que un llibre que no es llegeix?
Els llibres són espills en què mirar-nos; són finestres, microscopis, ulleres de llarga vista, per a veure a través d'ells allò diminut i el més llunyà; són artilugis que ens conviden a passar a l'altre costat com va fer l'Alícia. Hi ha un llibre, o molts, que ens esperen. I els nostres amics (novelistes, editors, poetes, dibuixants, narradors, recopiladors ...) ens ajudaran a trobar el rastre d'aquests llibres necessaris. Anem-hi, doncs, al seu encontre. "Hola, amics! Què és el que ens heu portat aquesta vegada? "
domingo, 15 de noviembre de 2015
I Certamen d'experiències científiques
El CEIP Rajoletes ha estat present en aquesta primera edició amb un conjunt de treballs fets per alumnes de la classe de 2n castellà, sota la direcció de la seua mestra, Paqui Doblado. Han tingut l'oportunitat de compartir el seu treball amb companys i companyes d'altres escoles de primària i amb alumnes de secundària i batxillerat, i no ho van fer gens mal, ans al contrari, han sorprés els assistents per la seua destresa en la realització de les experiències i per la seua desimboltura a l'hora d'exposar les conclusions del seu treball.
Una iniciativa interessantíssima, que esperem que tinga continuïtat, com pareix que així serà, ja que ha estat anunciada la pròxima convocatòria del II Certamen per al present curs. Així, doncs, poseu-vos la bata i els guants i aneu preparant els vostres experiments per a la propera primavera.
miércoles, 14 de octubre de 2015
Valencianets: nanos i cabuts
Recorde, en aquest sentit, com, de xiquet, després d'haver gaudit de lectures sobre els grans herois hispans -el Viriato, el Cristòfor Colon, Santa Teresa, els guerrillers de la guerra de la Independència...-, un dia vaig descobrir que en aquesta llista no estaven ni en Jaume I, ni Roger de Flor, ni els almogàvers, ni Raimon Llull... Vaig assabentar-me que la història no començava a partir del Reis Catòlics, i que abans -i després-, existiren Regnes i Comtats propis en aquestes terres. Vaig conèixer que la llengua que parlaven els meus pares, els meus avis i els meus veïns no era llengua de pagesos analfabets, i que tenia una gran tradició literària i una normativa, sepultada per l'autoritat de cada moment.
Ara, per sort, la informació és a l'abast de tothom, encara que això no signifique que es difonga en igualtat de condicions. Els referents ideològics continuen sent els de la identitat dominant, com podem comprovar en sèries recents de TV. Per a quan una sèrie -o un simple documental pobrissó- sobre la figura dels prohoms i de les prodones valencians, reals o ficticis -Isabel de Villena, l'Àusias March, el Tirant... -? Necessitem un Canal 9bis, més que només siga per posar-hi dibuixos animats i documentals propis. Us ho imagineu, com de bé quedaria "El cicle reproductiu del samaruc a l'Albufera de València", en la veu engolada d'algun periodista d'ací, que n'hi ha i de molt bona qualitat, vaja que sí?
Tota aquesta ignorància programada ha dut moltes persones a buscar referències en allò que tenien més a prop. Així, les festes de moros i cristians o les danses i sonades populars, com les de nanos i cabuts. Mancats d'imaginació, els últims 9 d'octubre a la nostra escola han girat al voltant de les batalles entre sarraïns i creuats, encara que tots els mestres coincidíem que no era plat de gust construir una identitat col·lectiva sobre la base d'una confrontació, més encara si aquesta tenia ressons actuals, amb guerres per tot arreu i amb alumnes a l'escola d'ambdós bàndols enfrontats. Així que, pensant-nos-ho millor, vam decidir enguany que celebraríem el 9 d'octubre recordant algunes persones que han bastit eixa identitat valenciana des d'una mirada i una actitud vital positives i que, per desgràcia, -vista la falta que ens farien ara-, "fan vacances" des de fa poc: l'Ovidi Montllor i l'Enric Valor. És per això que hem treballat al llarg de la setmana una auca sobre aquest últim i els hem recordat els dos en l'acte central de la celebració, com podeu veure en el vídeo següent.
viernes, 11 de septiembre de 2015
Començament de curs (entre parèntesi)
Comencem un nou curs amb novetats importants. Un nou govern en la Generalitat i un nou equip en la Conselleria d'Educació. Canvien les persones, però (el que és més important) també les actuacions.
El primer que advertim és que la gent que se n'ha fet càrrec, és gent de la casa (Marzà, Soler, Fullana, Torró...), gent que coneix les entreteles de l'escola.
El segon, els gestos. El fet que el conseller haja volgut reunir-se durant l'estiu amb tota la comunitat educativa (mestres, pares, tècnics) i haja revitalitzat el Consell Escolar de la Comunitat Valenciana com a òrgan representatiu i consultiu, diu molt en el seu favor, més encara quan els antecessors en el càrrec tenien vedats certs col·lectius.
I per últim, però no menys important (last but not least, posem-nos en pla plurilingüe), les primeres mesures mampreses són ben racionals, lluny d'aquelles inopinades ocurrències que deixaven astorada (en un primer moment) i irritada (finalment) la ciutadania.
Així, començar el curs el dia 10 era fonamental. Per molt que el mes de juliol l'hages dedicat a coordinar i a preparar el curs següent, quan arriba setembre et trobes amb una part de la plantilla nova, amb normes importants que han aparegut durant l'estiu, amb obres que s'han fet també durant aquest període, amb l'allau d'editorials, promotors d'activitats complementàries i extraescolars, alumnat nouvingut...
Altres mesures iniciades (menjador des del primer dia, i subvencionat, com la resta de l'any, perquè mengem tots els dies) o anunciades (cap a la gratuïtat dels llibres de text) posen de manifest la voluntat de compensar les desigualtats que la crisi (conjunturalment) i el sistema (estructuralment) han causat i aprofundit entre la ciutadania.
A més a més, altres mesures relacionades amb el currículum (llevar l'àrea no lingüística en castellà de les línies d'immersió) o l'organització dels centres (llevar l'obligatorietat d'una COCOPE mastodòntica i descompensada i deixar que siguen els propis centres els que determinen el mecanisme de coordinació més eficaç) són de sentit comú.
Per tot això, encarem el nou curs amb força expectatives. Queda, però, molt per fer: la formació dels educadors (no només mestres, fonamentada, de qualitat i finançada per l'administració), la confecció d'un currículum per al segle XXI (competències versus assignatures, oblidem-nos de mestissatges impossibles i d'horaris fordians), la democratització de l'escola i l'obertura a la societat (escola som tots)...
domingo, 10 de mayo de 2015
Teatre en família
El divendres 8 de maig, els alumnes de 5éV van representar per a les seues famílies les obretes de teatre que havien preparat prèviament i que, durant el mes anterior, havien representat amb gran èxit davant els altres companys de l'escola.
Però el més important de tot és que ho hem passat genial.
Física al cole amb Rafa García Molina
 |
| Joc de les cadires... sense cadires! |
 |
| Un submarí d'anar per casa |
Darrere de tots eixos "trucs" que ens deixaven amb la boca oberta i els ulls esbatanats, a xicotets i grans, hi havia explicacions científiques ben planeres.
 |
| Dutxa col·lectiva? Potser sí, potser no. |
Clar, ara sí. Quan t'ho expliquen, tot sembla d'allò més lògic.
Fet que ens du a reflexionar sobre la credulitat de les persones, que no és sinó el fruit de la ignorància.
domingo, 19 de abril de 2015
Pedrera d'escriptors
Durant tot el curs, els alumnes de 5éV, hem estat treballant l'expressió escrita en general i la redacció de contes en particular, seguint el model d'escriptors més experimentats o de certs passatges de la literatura valenciana i universal.
Algunes de les nostres produccions han sigut meritòries, certament, i més encara quan ho hem fet en valencià, una llengua que no és la nostra llengua materna. En definitiva, hem decidit provar sort aprofitant que, recentment, en el nostre poble, s'han convocat alguns premis literaris adreçats a l'alumnat de primària i hem volgut participar-hi.
Ja fa un parell de mesos, María Tejedor va guanyar un dels premis atorgat pel jurat del certamen organitzat per la llibreria Teorema. I ara, amb motiu del Certamen de Narrativa organitzat per la Foguera Plaça Maisonnave i finançat per Carrefour, cinc alumnes de la classe han estat guardonats amb un diploma (Ángela Carrasco, José Carlos Juan, María Olmedo, Lucía García i Sara Rodríguez) i un altre, Pablo Ferrándiz, ha guanyat el premi corresponent.
A tots, enhorabona! I esperem que continuarem gaudint de la lectura i de l'escriptura. I del teatre!
miércoles, 1 de abril de 2015
Three folk songs from Spain
 |
| Serra de Mariola |
Podeu escoltar les gravacions en el següent enllaç.
miércoles, 25 de marzo de 2015
Jornades d'Animació a la Lectura 2015
 |
| El conejo de Alicia |
“¡Ya vienen, ya vienen!”. El Conejo Blanco, más que corre, vuela, de colegio en escuela, anunciando la llegada de una troupe de farsantes, soplagaitas y tunantes, que durante siete días, siete, en nuestra ciudad, llenarán plazas y cabezas de historias y de enredos. “¡Contadnos milongas, vendednos patrañas!” reclaman, fascinados, esos irreverentes bajitos que pueblan nuestras aulas. Y ahora que el invierno se apaga, en este marzo vent(ur)oso, se desentumecen las orejas, se levantan expectantes las cejas, bostezan las almejas y revolotean las páginas ilustradas de los libros.
La lectura es un pasaje de ida y vuelta de la vigilia al sueño, a través de senderos tortuosos de destino incierto. Y nosotros, los lectores, entonces, nos transformamos por un instante en pilotos de la máquina del tiempo, en magos del escapismo, en caminantes sobre el filo de la navaja, en arponeros tras el rastro de la ballena blanca. Y aunque los libros, probablemente, no nos muevan a ser mejores personas (o quizás sí), y ni tan siquiera nos conviertan en tipos más inteligentes (o quizás también), nos aquietan el alma y nos sirven de refugio y consuelo en los tiempos turbulentos (¿cuáles no lo fueron?).
Pero, al fin, el secreto del bosque viejo sólo será desvelado a aquellos que, como el anciano coronel, mantengan vivas en su interior las ascuas de la hoguera, los versos de la abuela, el canto alborozado del riachuelo, el siseo de la culebra al amanecer, el croar de un batracio sandunguero... “¿No oís? Ya están aquí. Vamos, acudamos raudos. Cómicos y charlatanes nos esperan”.
viernes, 30 de enero de 2015
Dia de la Pau 2015 - Llapis, paper i bombes
 |
| Un dels dibuixos de l'exposició |
 |
| Dibuixos dels alumnes de 1r cicle |
 |
| Cartes escrites per alumnes de 5é |
Esperem i desitgem que l'espècie humana aprenga dels error passats i que, en el futur, la violència, la guerra, la fam, la pobresa, la desigualtat... desapareguen del nostre diccionari particular o, si més no, de l'experiència quotidiana dels xiquets i xiquetes del món.
GUANYEM el futur. Amb el nostre COMPROMÍS, segur que PODEM.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)