Sexisme i uniforme escolar

Us proposem la lectura d'aquest article aparegut en el Foro d ela revista Graó on es qüestiona l'uniforme escolar a l'escola pública, tot fent èmfasi en la diferenciació per sexes que també comporta. Quina és la teva opinió? I la teva experiència?

Sexisme a l’escola. Eduquem en (des)igualtat?

Mª Jesús Cecilia Rivas, Mestra d’educació infantil
Jaume Solé Díaz, Col·laborador en temes educatius

Aquest curs escolar la irrupció de l’uniforme a l’escola pública ha quedat desplaçada per les retallades i exclosa dels debats polític i públic sense que se n’hagin valorat les repercussions socials i educatives. L'any passat, l’escola pública Màrius Torres de l’Hospitalet de Llobregat es va convertir en la primera escola pública catalana que obliga els alumnes a anar a classe amb uniforme.

La introducció de l’uniforme a les escoles públiques sorgeix cada any quan s’apropa un nou curs escolar, però per primer cop sacseja els valors del nostre sistema educatiu públic. A l’alumnat de l’escola esmentada se l’ obliga a vestir d’uniforme: els nens amb pantalons i les nenes amb faldilles. Segons el director, l’ús de l’uniforme dignifica i dóna prestigi a l’escola; una forma de mesurar l’excel•lència de l’educació per l’embolcall i no pels resultats. Tot i que la mesura va ser adoptada amb el consens de la majoria dels pares i les mares de l’alumnat, no passa per alt el fet que quasi el 90% dels alumnes són immigrants i que en els seus països l’uniforme és un costum estès a les escoles. El context social d’aquesta escola pot haver donat lloc a una decisió controvertida: tenen cabuda en el sistema educatiu públic la imposició de l’uniforme i la diferenciació de sexes?

Darrera l’actual crisi econòmica, l’empresa agafa més força amb l’argument que l’uniforme suposa un estalvi per a les famílies. Els partidaris afirmen que fomenta la igualtat i una millor integració de tot l’alumnat perquè serveix per llimar les diferències econòmiques en la forma de vestir, evitant així que els alumnes de les famílies amb menys recursos se sentin discriminats. Les famílies al•leguen que representa una manera pràctica de vestir els fills i les filles cada dia per anar a l’escola i que millora la convivència entre pares i fills, ja que s’eviten disputes i maldecaps.

L’uniforme irromp a l’escola pública com el paradigma de vestir: transmet imatge, concilia la vida familiar, afavoreix l’estalvi i, sobretot, fomenta la igualtat. Però, com diu la Núria Tomàs: «Igualtat seria que tothom tingués les mateixes oportunitats, tothom tingués dret a anar a les mateixes escoles, tothom tingués el dret a tenir la millor mestra..., i molts més tothom, que faria que tots els escolars tinguessin les mateixes oportunitats.»

Igualtat no és vestir tots iguals. I és que l’obligació de la uniformitat en la forma de vestir no fa iguals als alumnes, però sí menysté la seva personalitat.

Sexisme a les aules

La imposició de l’uniforme va acompanyada de criteris sexistes, com la decisió d’obligar a vestir faldilla a les nenes. Després de molts anys de lluita contra els models que inculquen diferències en l’educació dels nens i de les nenes: rosa o blau, cotxets o cuineta, pilota o corda..., ara es volen imposar diferències en la forma de vestir? Em pregunto què opinarien les persones que defensen la mesura si fossin elles o les seves dones les qui es veiessin obligades a portar faldilla a la feina. Pensarien el mateix o es tractaria de discriminació per raó de sexe?

Em resulta sorprenent que des d’alguns sectors que volen imposar la faldilla a les nenes, quan es tracta del vel islàmic o hijab, peça que cobreix els cabells, defensin la seva prohibició en nom de la igualtat i la dignitat de les dones.

Educar en convivència

D’altra banda, existeix un creixent descontentament a les escoles perquè la manera de vestir dels joves, la moda d’ensenyar la roba interior o els escots massa pronunciats, no és la més apropiada per anar a l’escola. I es veu en l’adopció de l’uniforme una manera pràctica per eradicar indumentàries inadequades i una solució fàcil per resoldre els problemes de concentració i atenció a les classes.

Però no és un problema que s’hagi de resoldre obligant a portar uniforme. És un tema de convivència que cal resoldre amb les famílies i els propis alumnes. Vivim en societat i estem condicionats per unes normes de comportament, també a l’escola. Per al bon funcionament de les classes pot ser necessari establir unes normes de vestir; no una obligació, però sí uns criteris de com anar vestits a l’escola. Som les famílies i els educadors els qui hem de vetllar perquè els joves s’eduquin en el respecte als companys i a l’entorn on desenvolupen l’activitat.

L’uniforme no és la solució

No es pot abordar la imposició de l’uniforme simplement per resoldre un problema de convivència a les aules, per una qüestió d’economia familiar o per fomentar una aparent igualtat.

L’ús de l’uniforme no pot ser obligatori, ni tan sols per decisió del Consell Escolar, com proposa la consellera Rigau. En tot cas ha de ser una mesura voluntària de les famílies, les qual han de poder decidir individualment com van a classe els seus fills i filles, i mai la imposició d’una vestimenta diferent per a nens i per a nenes. L’escola pública no ha d’inculcar valors sexistes i diferenciadors per raó de sexe.