lunes, 25 de febrero de 2013

La Serra Grossa: crònica visual

Crònica visual de l'itinerari didàctic fet el passat 9 de febrer. És un recull de fotos obtingudes durant l'itinerari i d'altres imatges aconseguides en la web que il·lustren el que va ser la jornada i quin va ser el contingut.

Les imatges donen idea igualment de la virtut d'aquest tipus d'iniciatives i de l'aprofitament didàctic possible amb els nostres alumnes. De què ens serveix tanta teoria sobre les plantes si després som incapaços d'identificar la més comuna de totes o, pitjor encara, de gaudir d'un dia en plena naturalesa que, en definitiva, és el més important. 

Ara bé, no oblidem que gaudirem més coneguent el perquè de tot plegat. Així, conèixer els noms de les plantes, fins i tot els seus noms en llatí, tan descriptius o explicatius; les adaptacions de les plantes al medi; els usos que les persones n'han fet durant segles i les empremtes que han deixat en la toponímia, la gastronomia, la medicina, els rituals...

Leer más...

domingo, 24 de febrero de 2013

Jornada contra la Llei Wert


Jornada sobre la LOMQE organitzada per Esquerra Unida. Alacant, 23 de febrer de 2013.

La primera part de la jornada va córrer a càrrec d'Enrique J. Díez Gutiérrez qui va fer una anàlisi sobre els pressupostos ideològics de la LOMQE. Va destacar la manipulació perversa del llenguatge que fan aquests excel·lents alumnes de Goebbels (recordeu  allò de «la solució final» quan volien dir «extermini dels jueus»?). Així, termes aparentment neutres esguiten tot el text del llei. Com «ajustos» quan volen dir «retallades», «centres d'iniciativa social» per parlar d'escoles construïdes per una empresa privada -que com totes les empreses pretén obtindre un benefici- en sòl de titularitat pública cedit a (quasi) perpetuïtat en la pràctica; «agents externs», empreses que seran contractades per fer determinades funcions, com les evaluacions -endevineu qui seran els amos de les empreses que prepararan i gestionaran els futurs sistemes d'avaluació? els mateixos que gestionen els hospitals potser?-. Atenció, doncs, a les paraules aparentment neutres. Desenmascarem-les !

També va destacar que la situació que avui patim és un nou episodi d'una trama orquestrada i planificada segons una estratègia global que persegueix el desmantellament dels serveis públics. I en aquest sentit va remitir-nos al llibre «La doctrina del shock», de Naomi Klein, on es relata com, amb ocasió de l'huracà Katrina es va procedir a substituir el sistema d'educació públic arrassat per la crisi natural per un altre de nova trinca segons els paràmetres neoliberals. La crisi com a oportunitat. Es tracta d'aprofitar l'estat de shock que afecta el conjunt de la població després d'un trauma col·lectiu per iniciar o aprofondir reformes que acaben amb el sistema de drets assolits després de molts anys de lluita. I si no hi ha cap catàstrofe natural a la vista, doncs, caldrà provocar-la, siga amb l'esclafit de la bambolla immobiliària, siga amb una amenaça terrorista. Que això és així i no son dèries ni fantasies ho podeu comprovar picant « AMI » en google, per exemple. Us eixiran algunes pàgines dedicades a aquest intent descarat de trasbalsar el sistema polític vigent a finals del segle XX i que, davant la protesta generalitzada -no ací, en Espanya, per cert, on va passar desapercebuda-, van decidir amagar i reconduir sota una aparença de decisions tecnocràtiques. Però, no ens enganyem, el projecte continua vigent. Millor dit, ja no és ni projecte, és un fet. Cal recordar, sobretot als més joves que :

-Iberdrola era de l'Estat
-Telefònica era de l'Estat
-Ibèria era de l'Estat
-Tabacalera era de l'Estat
-CASA, Astilleros, Altos Hornos... eren de l'Estat
-Correus era de l'Estat
-existia una Banca Pública -Caja Postal, Argentaria...-

Les famoses línies roges que mai havien de tocar-se, Sanitat i Educació, ràpidament estan decolorant-se i ja van pel rosa pàl·lid. A banda dels hospitals públics de gestió privada, el copagament, etc. en Sanitat, en Educació assistim a un reforçament dels concerts, la classificació de centres que tindrà com a conseqüència la distribució desigual dels recursos disponibles, la desaparició de beques, la pujada de taxes, els itineraris diversos segons el talent i la capacitat de pagament d ela teua família...

L'estratègia de la LOMQE va orientada a tres objectius principals :
1. reduir el període de ensenyament obligatori
2. acabar amb la gratuïtat
3. crear una doble xarxa en la que les escoles públiques seran subsidiàries de les privades -privades privades i privades concertades-.

Per a aconseguir el primer objectiu utilitzaran els exàmens -3r i 6é de primària, 4t d'ESO, Batxillerat, al final de cada cicle formatiu-. Desapareix, per cert, la Selectivitat, un model que, sense ser la panacea de res, no donava els resultats esperats, ja que no deixava veure la suposada excel·lència de les escoles privades per damunt de les públiques. Les dades eren erques i any rere any els resultats estaven a la par. En aquest sentit, és aclaparador l'informe d'avaluació del sistema educatiu espanyol elaborat pel MEC en el que, aplicats els índexs correctors socioeconòmics i culturals, queda patent que l'escola pública obté uns resultats lleugerament millors als de l'escola privada i concertada. Curiós, no ? Per què no s'ha difós ?

Altres ferramentes que s'hi utilitzaran seran els itineraris -a partir de 2n i 3r d'ESO alguns alumnes seran derivats a programaes de formació professional bàsica -qui s'en farà càrrec?-, la constitució de grups segons les capacitats dels alumnes, l'establiment de xarxes de centres segons criteris socials -a través dels decrets d'admissió- i de gènere -amb la possibilitat de concertar amb aquells centres que fan una segregació per raons de sexe, que fins ara estava vedada-, programes d'excel·lència i competitivitat entre les escoles...

La gratuïtat queda per als contes de fades « Això era i no era una vegada on l'educació era gratuïta... ». S'augmenten els concerts amb el que això significa en matèria de gratuïtat, una altra vegada l'amenaça del xec escolar, les deduccions fiscals de la matrícula en les privades, augment de taxes en els ensenyaments no obligatoris -amarreu-vos els de FP, escoles d'idiomes, conservatoris, adults...- . I la consolidació de les dues xarxes: centres d'iniciativa social, tècniques de gestió de les empreses privades, rendició de comptes,  rankings, gerència de recursos humans, pagament per resultats, subcontractes...

Després va ser el torn de María Ángeles Llorente, professora de l'IES Hoya de Bunyol i coordinadora d'àrees d'EUPV. Va analitzar amb més detall el contingut de la Llei , un aspecte que ja coneixem a partir de la comparativa LOE-LOMQE que vaig confeccionar i repartir-vos després de l'aparició del segon esborrany de la Llei. Va destacar la inclusió de termes com els de competitivitat, empleabilitat, emprenedors... trets del món de l'empresa. Va reivindicar el caràcter formatiu global de la personalitat humana que ha d'inspirar el sistema educatiu, la formació de ciutadans crítics i no simples (re)productors-consumidors. I ací afegisc jo una relació entre el tipus de govern i la condició dels habitants:

Totalitarismes - Súbdits
Governs capitalistes - Productors-consumidors
República * - Ciutadans

*En el sentit genuí del terme que reclama la corresponsabilitat de tots els ciutadans en l'elaboració, la regulació i el control dels drets i deures del conjunt de la població. N'hi ha, però repúbliques capitalistes, que conserven el nom però han perdut -o no han tigut mai- l'essència.

Va continuar amb altres aspectes relatius a l'avaluació on es confón avaluar amb examinar i aprendre amb aprovar, amb una allau de proves selectives que orientaran els alumnes cap a diferents itineraris sense atendre a les seues condicions de partida. Desapareixen igualment els programes de suport i de compensació.

A la taula redona participaven representants del STEPV, CCOO, FETE-UGT, Europa Laica, Escola Valenciana i A contracorrent. Destaque algunes de les alternatives apuntades:

Estratègies per lluitar contra la dreta
-Desvetlar el significat real del llenguatge tecnocràtic.
-Defendre en els claustres les alternatives.
-Difondre entre els pares, en les tutories, el sentit vertader de la reforma educativa.
-Europeitzar les estratègies de lluita.
-Entrebancar legislativament la reforma.
-Mobilitzar la gent perquè isca a manifestar-se.
-Repolititzar el quefer quotidià. Fem política des de que ens alcem i hem de ser-ne conscients.
-Defensar el valencià.
-Defensar una esco laica.

Documents :

 La doctrina del shock, Naomi Klein

¿Qué hacemos con la educación?, Enrique J. Díez Gutiérrez y otros

Educación de todos, para todos, Enrique J. Díez Gutiérrez y otros


Leer más...

viernes, 22 de febrero de 2013

Soñé que tú me llevabas

Antonio Machado murió tal día como hay hace 74 años, víctima de la intolerancia y el fascismo, camino del exilio. El cementerio de Colliure, justo al otro lado de la frontera con Francia, y que aún acoge sus restos, ha sido lugar de peregrinación de muchas personas que soñaron y sueñan con una sociedad democrática, solidaria y republicana, en el sentido más genuino del término. En el abrigo que llevaba en el momento de su muerte se encontró un trozo de papel con sus últimos versos:

Estos días azules y este sol de la infancia...

Antonio Machado fue, probablemente, el poeta español más importante de la generación del 98 y sus poemas forman hoy parte de la mentalidad colectiva de este país que hemos dado en llamar España. Con motivo de esta efemérides, algunos alumnos de 1º y 2º del cole han leído y aprendido los versos del escritor y han asistido a una breve ilustración sobre su vida y su obra a cargo de nuestro compañero Carlos Sáez. Hoy, el ritmo del cole vendrá marcado por los poemas del poeta.

Aquí podéis escuchar a Ángela y Lucía, alumnas de 2º, recitando "Soñé que tú me llevabas".



Tumba de Antonio Machado en Colliure

Leer más...

martes, 19 de febrero de 2013

Carles Cano en Rajoletes

El dimarts, 19 de febrer, Carles Cano ha vingut una altra vegada al col·legi a contar contes i a compartir la vesprada amb els alumnes de 2n cicle. Carles Cano és autor de més de cinquanta llibres de literatura infantil, probablement l'autor més conegut del país valencià -vinga, va, ho deixarem en un dels tres més coneguts!-, i hem tingut la sort de poder preguntar-li tot el que se'ns ha ocorregut.

Els alumnes del 2n cicle han llegit durant les passades setmanes el recull d'històries "Contes per a tot l'any", un seguit de vuit relats, a raó de dos per estació, que han fet les delícies dels que les han llegides. Que això és un fet i no una dèria d'adult entusiasta, ho demostra el fet que els alumnes han estat fins a l'últim minut fent preguntes, i encara se'ls han quedat algunes a la butxaca. Però Carles, superamable, ens ha promés contestar-les a volta de e-mail.

L'alumnat de 2n cicle, i fins i tot del 3r cicle que ja havien tingut la sort de conéixer-lo en passades edicions, esperaven amb expectació l'arribada d'un escriptor "de debò" i les preguntes que li han dirigit han estat ben oportunes i assenyades com "què t'inspira per escriure un text?"o "revises els teus contes sovint?". La bonhomia de Carles Cano ha estat abassegadora, no ha deixat cap pregunta sense respondre fins el punt que hem hagut de traure'l a quasi empellons de la sala, tan a gust estava l'home.



Esperem tornar a tindre'l entre nosaltres prompte, a ell i a molts altres. 

La propera cita: dijous, 21 de febrer, a les 18h, xerrada amb adults a càrrec de Mario Caballero.


Leer más...

jueves, 14 de febrero de 2013

El viaje de Jet en el tiempo

Un día cualquiera como otro en la Edad Media, un joven soldado cuyo nombre era Jet, se encontraba en el mejor reino del mundo, Balan. Con dieciocho años, Jet era el mejor soldado que había existido jamás. Era un muchacho valiente y atrevido que desde niño tuvo que aprender a vivir solo.
 
Un día, Jet y su ejército partieron hacia una batalla en la Tierra Media. A Jet le pareció ver cómo un caballo iba hacia él y le pasaba por encima. Así empezó la lucha. Estuvieron horas y horas peleando hasta que ganó el bando enemigo. Todos los de su ejército, compañeros y amigos, murieron. 

 Caminando de regreso a Balan, comenzó a tronar y más tarde a llover. Jet se refugió en una vivienda abandonada donde encontró una extraña cama. Muy cansado y triste se acostó hasta quedarse dormido. Durante la noche, la cama empezó a dar vueltas. Jet sintió que su lanza le arrastraba a algún lugar. Amarró sus botas de cuero, su crespina, su gambesón, su escudo y su lanza  pero un destello cegador no le dejaba saber lo que pasaba. Cuando por fin pudo abrir los ojos, se encontró en un lugar desconocido frente a un muchacho de su misma edad, vestido con ropa extraña y un casco inservible.
 
-¡Ahhhhh!-gritaron los dos chicos hasta quedar sin aliento.
-¿De dónde vienes?- preguntó el muchacho, llamado Manel, a Jet.
-No sé dónde estoy...¿qué hago aquí?-dijo Jet.
-¡Estás en el año 2020! Es verano y el carnaval ya ha pasado -exclamó Manel.
-He viajado en el tiempo -afirmó Jet.
-¡Es asombroso! Quédate aquí, en mi casa. Regreso enseguida.
 
Manel salió a consultar lo sucedido con su profesora Alicia, que era especialista en sucesos extraños.
Jet se instaló en una esquina de la casa , continuaba agarrado a su lanza y sus ojos se le hacían más grandes tratando de entender lo que había a su alrededor. Se dio cuenta de que alguien le hablaba desde dentro de una caja extraña. Jet, asustado, miró hacia la tele que estaba emitiendo un programa de dibujos animados.
 
-¡Callaos! ¿Acaso osáis hablar conmigo? -gritó Jet, que en un alarde de valentía empujó con su lanza la tele y ésta cayó estrepitosamente tras una gran explosión de luz. El valiente caballero se escondió detrás de un sofá. Su corazón palpitaba fuertemente.
 
Pasaron las horas y regresó Manel y su profesora Alicia. Ella venía cargada con un montón de artilugios. Se sentaron y mientras comían, le explicaron a Jet lo que ellos creían que pasaba. Por Internet le enseñaron cómo desde la Edad Media hasta el año 2020 había ido evolucionando el mundo, Jet preguntaba con mucha curiosidad y asombro.
 
Alicia y Manel tenían un plan para construir una máquina del tiempo. Pero para que funcionase, tendrían que esperar hasta la época de lluvias y como vivía en Alicante, clima mediterráneo, eso no sucedería hasta septiembre u octubre.
 
Jet estaba contentísimo con la idea de quedarse en el año 2020. Como valiente soldado, no iba a temer hacer una nueva vida en el mundo de la tecnología, junto con sus dos amigos especiales y modernos, Manel y Alicia.
                                ...continuará


Manel Cabanes Carbonell
alumno de 5ºC
Leer más...

lunes, 11 de febrero de 2013

La Serra Grossa d'Alacant

La segona edició del curs "Txukutxú: itineraris didàctics en la natura" ens ha dut aquesta vegada a descobrir un paratge singular, quasi anònim, desconegut per a la majoria dels alacantins i visitants i que, tanmateix està ahí, sempre present, i que juntament amb el castell de Santa Bàrbara, configuren el particular skyline de la ciutat d'Alacant. De la mà de Daniel Climent hem après les íntimes relacions que s'estableixen entre els elements d'un ecosistema. Sòl, clima, fauna, flora i els humans constituïm un tot intrincat, depenents els uns dels altres fins al punt que la supervivència d'uns condicionarà la dels altres. A partir d'ara, segur que molts de nosaltres veurem amb uns nous ulls eixes "quatre mates" que creixen a la vora dels camins.
I ja estem preparant la tercera edició d'aquest curs per al nou de març, de la que us donarem cumplida informació.

Bufalaga (Thymelaea hirsuta)


Leer más...

Carnestoltes en Rajoletes

Com (quasi) tots els anys, Rajoletes s'apresta a celebrar el Carnestoltes. Enguany, si de cas, amb més ganes després de la suspensió de l'any passat. Aquesta vegada hem fet una sessió matinal amb una batucada impressionant que hem d'agrair als companys de música i a l'alumnat que s'ha aplicat a aprendre i seguir les instruccions dels conductors de l'acte. Per la vesprada, tot i haver-ne alguns problemes d'organització, hem fet la tradicional desfilada per la contornada, aquesta vegada amb la sola ambientació dels instruments que prèviament havíem fabricat. Una nova edició i un nou format que ens permet evolucionar. Ací teniu una petita mostra montada pel nostre cronista rajoletano, Carlos Sáez.


Leer más...