La primera part de la jornada va córrer a càrrec d'Enrique J. Díez Gutiérrez qui va fer una anàlisi sobre els pressupostos ideològics de la LOMQE. Va destacar la manipulació perversa del llenguatge que fan aquests excel·lents alumnes de Goebbels (recordeu allò de «la solució final» quan volien dir «extermini dels jueus»?). Així, termes aparentment neutres esguiten tot el text del llei. Com «ajustos» quan volen dir «retallades», «centres d'iniciativa social» per parlar d'escoles construïdes per una empresa privada -que com totes les empreses pretén obtindre un benefici- en sòl de titularitat pública cedit a (quasi) perpetuïtat en la pràctica; «agents externs», empreses que seran contractades per fer determinades funcions, com les evaluacions -endevineu qui seran els amos de les empreses que prepararan i gestionaran els futurs sistemes d'avaluació? els mateixos que gestionen els hospitals potser?-. Atenció, doncs, a les paraules aparentment neutres. Desenmascarem-les !
També va destacar que la situació que avui patim és un nou episodi d'una trama orquestrada i planificada segons una estratègia global que persegueix el desmantellament dels serveis públics. I en aquest sentit va remitir-nos al llibre «La doctrina del shock», de Naomi Klein, on es relata com, amb ocasió de l'huracà Katrina es va procedir a substituir el sistema d'educació públic arrassat per la crisi natural per un altre de nova trinca segons els paràmetres neoliberals. La crisi com a oportunitat. Es tracta d'aprofitar l'estat de shock que afecta el conjunt de la població després d'un trauma col·lectiu per iniciar o aprofondir reformes que acaben amb el sistema de drets assolits després de molts anys de lluita. I si no hi ha cap catàstrofe natural a la vista, doncs, caldrà provocar-la, siga amb l'esclafit de la bambolla immobiliària, siga amb una amenaça terrorista. Que això és així i no son dèries ni fantasies ho podeu comprovar picant « AMI » en google, per exemple. Us eixiran algunes pàgines dedicades a aquest intent descarat de trasbalsar el sistema polític vigent a finals del segle XX i que, davant la protesta generalitzada -no ací, en Espanya, per cert, on va passar desapercebuda-, van decidir amagar i reconduir sota una aparença de decisions tecnocràtiques. Però, no ens enganyem, el projecte continua vigent. Millor dit, ja no és ni projecte, és un fet. Cal recordar, sobretot als més joves que :
-Iberdrola era de l'Estat
-Telefònica era de l'Estat
-Ibèria era de l'Estat
-Tabacalera era de l'Estat
-CASA, Astilleros, Altos Hornos... eren de l'Estat
-Correus era de l'Estat
-existia una Banca Pública -Caja Postal, Argentaria...-
Les famoses línies roges que mai havien de tocar-se, Sanitat i Educació, ràpidament estan decolorant-se i ja van pel rosa pàl·lid. A banda dels hospitals públics de gestió privada, el copagament, etc. en Sanitat, en Educació assistim a un reforçament dels concerts, la classificació de centres que tindrà com a conseqüència la distribució desigual dels recursos disponibles, la desaparició de beques, la pujada de taxes, els itineraris diversos segons el talent i la capacitat de pagament d ela teua família...
L'estratègia de la LOMQE va orientada a tres objectius principals :
1. reduir el període de ensenyament obligatori
2. acabar amb la gratuïtat
3. crear una doble xarxa en la que les escoles públiques seran subsidiàries de les privades -privades privades i privades concertades-.
Per a aconseguir el primer objectiu utilitzaran els exàmens -3r i 6é de primària, 4t d'ESO, Batxillerat, al final de cada cicle formatiu-. Desapareix, per cert, la Selectivitat, un model que, sense ser la panacea de res, no donava els resultats esperats, ja que no deixava veure la suposada excel·lència de les escoles privades per damunt de les públiques. Les dades eren erques i any rere any els resultats estaven a la par. En aquest sentit, és aclaparador l'informe d'avaluació del sistema educatiu espanyol elaborat pel MEC en el que, aplicats els índexs correctors socioeconòmics i culturals, queda patent que l'escola pública obté uns resultats lleugerament millors als de l'escola privada i concertada. Curiós, no ? Per què no s'ha difós ?
Altres ferramentes que s'hi utilitzaran seran els itineraris -a partir de 2n i 3r d'ESO alguns alumnes seran derivats a programaes de formació professional bàsica -qui s'en farà càrrec?-, la constitució de grups segons les capacitats dels alumnes, l'establiment de xarxes de centres segons criteris socials -a través dels decrets d'admissió- i de gènere -amb la possibilitat de concertar amb aquells centres que fan una segregació per raons de sexe, que fins ara estava vedada-, programes d'excel·lència i competitivitat entre les escoles...
La gratuïtat queda per als contes de fades « Això era i no era una vegada on l'educació era gratuïta... ». S'augmenten els concerts amb el que això significa en matèria de gratuïtat, una altra vegada l'amenaça del xec escolar, les deduccions fiscals de la matrícula en les privades, augment de taxes en els ensenyaments no obligatoris -amarreu-vos els de FP, escoles d'idiomes, conservatoris, adults...- . I la consolidació de les dues xarxes: centres d'iniciativa social, tècniques de gestió de les empreses privades, rendició de comptes, rankings, gerència de recursos humans, pagament per resultats, subcontractes...
Després va ser el torn de María Ángeles Llorente, professora de l'IES Hoya de Bunyol i coordinadora d'àrees d'EUPV. Va analitzar amb més detall el contingut de la Llei , un aspecte que ja coneixem a partir de la comparativa LOE-LOMQE que vaig confeccionar i repartir-vos després de l'aparició del segon esborrany de la Llei. Va destacar la inclusió de termes com els de competitivitat, empleabilitat, emprenedors... trets del món de l'empresa. Va reivindicar el caràcter formatiu global de la personalitat humana que ha d'inspirar el sistema educatiu, la formació de ciutadans crítics i no simples (re)productors-consumidors. I ací afegisc jo una relació entre el tipus de govern i la condició dels habitants:
Totalitarismes - Súbdits
Governs capitalistes - Productors-consumidors
República * - Ciutadans
*En el sentit genuí del terme que reclama la corresponsabilitat de tots els ciutadans en l'elaboració, la regulació i el control dels drets i deures del conjunt de la població. N'hi ha, però repúbliques capitalistes, que conserven el nom però han perdut -o no han tigut mai- l'essència.
Va continuar amb altres aspectes relatius a l'avaluació on es confón avaluar amb examinar i aprendre amb aprovar, amb una allau de proves selectives que orientaran els alumnes cap a diferents itineraris sense atendre a les seues condicions de partida. Desapareixen igualment els programes de suport i de compensació.
A la taula redona participaven representants del STEPV, CCOO, FETE-UGT, Europa Laica, Escola Valenciana i A contracorrent. Destaque algunes de les alternatives apuntades:
Estratègies per lluitar contra la dreta
-Desvetlar el significat real del llenguatge tecnocràtic.
-Defendre en els claustres les alternatives.
-Difondre entre els pares, en les tutories, el sentit vertader de la reforma educativa.
-Europeitzar les estratègies de lluita.
-Entrebancar legislativament la reforma.
-Mobilitzar la gent perquè isca a manifestar-se.
-Repolititzar el quefer quotidià. Fem política des de que ens alcem i hem de ser-ne conscients.
-Defensar el valencià.
-Defensar una esco laica.
Documents :
La doctrina del shock, Naomi Klein
¿Qué hacemos con la educación?, Enrique J. Díez Gutiérrez y otros
Educación de todos, para todos, Enrique J. Díez Gutiérrez y otros
No hay comentarios:
Publicar un comentario