martes, 30 de abril de 2013

1 de Maig

Acudir a les manifestacions de l'1 de Maig també forma part de la nostra tasca educativa, com a pares i com a docents. Una escola que pretén educar en els valors cívics i ciutadans ha de traslladar als seus alumnes que els drets que avui tenim, ningú no ens els ha regalat. Han estat aconseguits gràcies a la lluita anònima de molts treballadors i treballadores. En alguns casos, fins i tot a costa de la seua vida o d'anys de presó. I hem d'advertir-los també que hem d'estar alerta per tal que eixos drets ningú no ens els furte. Ara més que mai, hem d'ajuntar les forces, recuperar el carrer, fer pancartes, lluitar...

L'1 de maig de 1886, a Chicago, va començar una vaga que acabaria mesos més tard amb el reconeixement de la jornada laboral de 8 hores. Va costar la vida de molts treballadors i dirigents sindicals; no existeix un nombre exacte, però van ser milers els acomiadats, processats, empresonats, ferits, torturats...
Leer más...

lunes, 29 de abril de 2013

Una escola diversa

Aquest curs 2012-2013 hem incorporat al nostre centre un Aula Específica. Aquest tipus d’aules integrades dins de centres ordinaris s’ocupen d’atendre alumnat amb necessitats educatives específiques en un context quotidià, és a dir, compartint espais i temps amb la resta de l’alumnat de l’escola.

Els alumnes que hi són atesos passen bona part de la jornada escolar en la seua aula però, en el temps de pati i en moments concrets, comparteixen activitats amb la resta de companys i companyes. Fins i tot són aquests qui s’encarreguen d’acompanyar-los i cuidar-los en determinats moments, sobretot a l’hora del pati, quan juguen amb ells. 

L’Aula Específica atén actualment a sis alumnes i compta amb un equip professional integrat per una mestra de Pedagogia Terapèutica, una altra d’Audició i Llenguatge, una Educadora i una Fisioterapeuta. Durant el segon trimestre, el professorat de l’Aula Específica va preparar unes sessions per tal que la totalitat de l’alumnat del col·legi coneguera les característiques de l’Aula i de l’alumnat que hi assisteix. L’objectiu d’aquestes sessions era conscienciar la resta de l’alumnat de les característiques d’aquests alumnes i de la necessitat d’acollir-los com a membres de ple dret de la comunitat educativa.

La valoració que l’alumnat va fer d’aquesta iniciativa va ser altament satisfactòria. I com a mostra, el següent text d’un alumne de 5é curs, que ens ha de fer pensar als adults sobre l'escola -i el món- que volem. Potser seria interessant enviar-li aquest text al ministre per tal que s'ho pensara millor abans de convertir la carrera educativa en una altra d'obstacles.

Visitamos el aula de “Los Pitufos” la tarde del 19 de febrero. Mis compañeros y yo esperábamos este día con mucha emoción. Varias semanas antes yo había llevado a mis padres a elegir un regalito para cada niño. Quería ofrecerles la misma alegría que ellos me dan a mí en cada recreo: para Jesús, una vaca; para Juan, un burrito; para Raúl, un cerdito; para Tom, un tractor; para Anastasia, una mariposa y para Marcus, un caballo.

En el pasillo nos esperaban algunas de sus “profes”: Piedad, Gema y Loli y uno de los alumnos, Raúl. Aurora, otra de las “profes”, llegó un poco más tarde. Nos tenían preparado un “photocall” para hacernos una foto con nuestras caras y con cuerpo de pitufo.
 

Nos enseñaron que los niños van aprendiendo poco a poco y de  formas distintas. Pusieron un vídeo sobre una niña autista. Nos hablaron de cada uno de los alumnos.
 

Me encantó ver lo contentos que se pusieron al abrir los regalos. Marcus aplaudía, Raúl puso un cascabel a su cerdito y Juan sólo reía.
 

Me dio pena que no pudieran estar todos los alumnos, pero igual que nosotros, cogen la gripe.
 

Algo increíble es cómo cada uno de ellos tiene un lenguaje para que les entendamos. Marcus no habla, pero usa fotos y dibujos para comunicarse. Además, sabe mucho de las sílabas: da una palmada por cada una de ellas. Jesús es muy alegre y sonriente y Raúl, siempre da cariño. En realidad me di cuenta de que éstos niños no son extraños, no son ni pequeños ni azules, sólo alumnos de Rajoletes con necesidades educativas especiales.
 

Desde aquí queremos agradecerles la tarde que pasamos con ellos. Fue una gran experiencia.
Manel 5º PIP
Leer más...

viernes, 26 de abril de 2013

Monstres i fòssils

Ni els monstres són els nostres alumnes ni els fòssils, els mestres que els acompanyen, encara que...

Durant aquest mes d'abril, els dinosaures i les excavacions paleontològiques han estat objecte de l'atenció dels nostres alumnes. Alguns cursos han acudit a la gran exposició que sobre aquest tema hi ha instal·lada en la Llotja del port d'Alacant. Van començar els grups de 5é, continuaren els alumnes del PAE i també hi aniran els dos grups de 2n. 

És, sense reserves, una de les exposicions més ben valorades pels xiquets, que conten i no paren meravelles del que han vist. No deixa de ser curiós que aquest món de la paleontologia -pedres i osssos que dirien els més insensibles- desperte passions tan fortes entre els més joves. Fins i tot, hi ha qui és capaç de memoritzar els noms i característiques de desenes d'espècies sense esforç aparent. Sorprenent! I motiu de reflexió per als mestres sobre aspectes relatius a la motivació de l'alumnat...
Per altra banda, alguns d'aquests grups aprofitaren l'ocasió per agafar l'autobús de línia per baixar a Alacant, un mitjà de transport que molts d'ells a males penes coneixien i havent-ne, fins i tot, qui no hi havia pujat mai. Una iniciativa a estendre de cara a fomentar l'ús de mitjans de transport alternatius al cotxe individual. Esperem que no s'acabe desmantellant també aquest servei.
Leer más...

jueves, 25 de abril de 2013

Mamarrachos

 "Mamarrachos". Es uno de los calificativos más extendidos entre los alumnos más "espontáneos" cuando se ponen por primera vez delante de una obra de Arte Contemporáneo. "Eso lo hace un niño", "son cuatro rayas de colores", "no sabe dibujar", "trastos viejos"... son otros comentarios al uso. El pasado miércoles nos acercamos junto con los alumnos del PAE al Museo de Arte Contemporáneo de Alicante (MACA) para conocer algo más sobre los artistas dels siglo XX y sus realizaciones.

Kiki de Montparnasse, de Pablo Gargallo
El MACA es un museo delicioso. Pequeño, si lo comparamos con los grandes reservorios de arte de Madrid o de Barcelona, lo que lo hace muy asequible para el ciudadano medio que pretende introducirse en el mundo del arte. Y su tamaño no supone una merma en la calidad de las obras que atesora. Allí podemos encontrar obras de primerísimos artistas: Pablo Picasso, Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Juan Gris, Julio González, Alexander Calder, Francis Bacon... son algunos de los artistas representados. Además, la variedad de técnicas, estilos, formatos y texturas lo hacen especialmente apto para su aprovechamiento didáctico. Podemos estudiar y apreciar la pintura surrealista, el informalismo, la abstracción, el geometrismo, el arte cinético, el pop-art...

Monserrat cridant, de Julio González
El reto era hacer accesible estas manifestaciones artísticas a un grupo de alumnos que no suelen frrecuentar los museos, menos aún los de arte de vanguardia. Para ello, es importante contar con un buen comunicador. Y en esta ocasión tuvimos la suerte de encontrar a una persona que supo conectar desde el primer momento con los chavales, adecuando perfectamente el discurso, seleccionando las obras analizadas, referenciando las obras al contexto vital de los alumnos -sus series preferidas, objetos de la vida cotidiana- y usando un lenguaje textual y gestual muy próximo al universo marciano de los alumnos.

Empezamos viendo las primeras vanguardias del siglo XX, Joan Miró, Julio González y Pablo Gargallo, examinando el distinto modo en que la mujer ha sido representado por estos artistas. Continuamos con el arte cinético y el op-art, quizá la sala que más les gustó a nuestros alumnos por los efectos sorprendentes de las obras que en ella se exponían. Después, seguimos con el arte español de la post-guerra, desde el grupo El Paso, Saura, Genovés hasta la crítica social del equipo Crónica. Y acabamos visitando la biblioteca y participando en un taller didáctico donde pusimos a prueba nuestras dotes artísticas.


Hubo, sin embargo, un hecho curioso que nos invita a reflexionar sobre la recepción del arte contemporáneo -y del arte, en general- por el público. Cuando se pierden, o no se tienen, los referentes que contextualizan la obra, esta adquiere un significado novedoso. Así, se dio la circunstancia que, ante la obra de Genovés que representa a un personaje sin cabeza, contra la pared, mientras es amenazado por una sombra que sostiene un arma y que se entiende dentro del contexto histórico del último franquismo, para nuestros alumnos eran dos señores, uno mareado y otro que intentaba ayudarle sosteniendo una bandeja.

El MACA, que ha ido creciendo a partir de la colección original de Eusebio Sempere, con la incorporación del legado de Juana Francés y las obras de la Obra Social de la CAM depositadas temporalmente en el museo, se convierte en un instrumento didáctico de primer orden para hablar de mil cosas, no solo de arte. Historia, Sociología, Matemáticas, Filosofía, Física... tienen allí un sitio en el que ejercitarse.

Plaza de Santa María con el museo de La Asegurada
Leer más...

miércoles, 24 de abril de 2013

23 d'abril, Dia del Llibre

El 23 d'abril de 1616 moriren dos dels escriptors emblemàtics de la literatura universal: Cervantes i Shakespeare. És per això que tots els 23 d'abril celebrem el Dia del Llibre. A més a més, per iniciativa del govern català, que celebra eixe dia la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya (i d'Alcoi), l'ONU va proposar celebrar internacionalment el Dia del Llibre i estendre el costum de regalar un llibre i una rosa.

En Rajoletes també hem volgut sumar-nos a aquesta festa i amb eixe motiu hem celebrat diversos actes. Els alumnes del 1r cicle han fabricat un enorme drac  -que podeu contemplar a l'entrada de l'edifici principal- i anaren pel matí a la llibreria Chus on sentiren alguns contes i en pogueren tocar, veure, llegir, fullejar, palpar molts altres. Els de 2n cicle acudiren a la sala Miguel Hernández a una sessió de contacontes a càrrec de Gemma, mare de l'escola (4v), i s'endugueren a casa una rosa, tal com hem vist que fan a Catalunya i ara ja a tot arreu. Per la seua banda, els de 3r cicle anaren a la biblioteca del cole a fer-ne una sessió extra de lectura.

Llegint a la Llibreria Chus




chus from socuetano on Vimeo.

Leer más...

lunes, 15 de abril de 2013

Torres de guaita en Santa Pola

Sorpresa! Aquesta és la paraula que millor expressa el que vam viure tots els que vam participar dissabte passat en una nova jornada del Txukutxú. Des d'ací, des d'Alacant, el cap de Santa Pola se'ns apareix com un llom allargat, sovint mig emboirat, que s'introdueix en la mar, un enorme dit apuntant a l'illa de Tabarca.

Ens imaginàvem que allò seria un erm batut per un vent immisericorde, amb quatre plantetes escanyolides i un pedregal ressec, terra inhòspita. Però, oh, sorpresa! ja des del primer moment ens vam adonar que això no anava a ser ni de lluny el que ens pensàvem. La pujada del Pas del Cavall ja ens va trastocar les nostres conviccions i prejudicis. Envoltats per una boira que no ens deixava vore l'illa que estava a tocar, ens enfilàvem entre romers, esparts, margallons i verdoleres. Alguns s'enrecordaren de la mare que els va parir, de la que va parir al que va tindre la fabulosa idea de vindre-hi, que qui els manava a ells, i s'encomanaren a totes les mares de déu de la contornada.

El Pas del Cavall
Una vegada arribats al pla de dalt ens dirigírem cap el far, bastit sobre l'antiga torre de Talaioles. Aleshores, la boira va començar a escampar i vam poder divisar amb dificultats l'illa Plana, Nova Tabarca o simplement, l'Illa, com la coneixen els santapolers de tota la vida. La vista des d'allà dalt era certament majestuosa.

Allí, vam conèixer les particularitats del sistema defensiu construit al llarg dels segles per defensar-se dels atacs pirates procedents del nord de l'Àfrica, unes torres de guaita de les quals queden com a testimoni la torre Talaiola, la torre Escaletes i, allà lluny, la de Tamarit. A més, i per a donar fe del valor estratègic de la zona, vam descobrir les restes de les bateries antiaèries, de les casernes i dels dipòsits de municions construits amb motiu de la guerra civil espanyola. També, visitàrem una mostra molt ben conservada d'una construcció freqüent en les nostres terres, l'aljub, que ens dóna idea de la importància de la gestió, des de ben aviat, d'una aigua escadussera; en aquest cas, l'aljub del Maño.
Torre d'Escaletes

En definitiva, tot un conjunt de peces arquitectòniques, espais naturals i paisatgístics que fan d'aquesta zona una part importantíssima del patrimoni cultural. El coneixement d'aquesta realitat és el pas previ a la valoració i a l'estima i, com a conseqüència, a la voluntat de preservar-la. I tot això, ho vam descobrir gràcies al bon saber i el bon contar d'Alfredo García Mas. Esperem comptar amb ell per a futures edicions del Txukutxú.


Ací podeu veure una presentació sobre la jornada.

Leer más...

sábado, 13 de abril de 2013

jueves, 11 de abril de 2013

El conte contat de Carles Cano

Carles Cano ens ha remés un article que acaba de ser publicat en El País on es fa una semblança del seu treball. Ací teniu l'enllaç,

Leer más...