Torres de guaita en Santa Pola

Sorpresa! Aquesta és la paraula que millor expressa el que vam viure tots els que vam participar dissabte passat en una nova jornada del Txukutxú. Des d'ací, des d'Alacant, el cap de Santa Pola se'ns apareix com un llom allargat, sovint mig emboirat, que s'introdueix en la mar, un enorme dit apuntant a l'illa de Tabarca.

Ens imaginàvem que allò seria un erm batut per un vent immisericorde, amb quatre plantetes escanyolides i un pedregal ressec, terra inhòspita. Però, oh, sorpresa! ja des del primer moment ens vam adonar que això no anava a ser ni de lluny el que ens pensàvem. La pujada del Pas del Cavall ja ens va trastocar les nostres conviccions i prejudicis. Envoltats per una boira que no ens deixava vore l'illa que estava a tocar, ens enfilàvem entre romers, esparts, margallons i verdoleres. Alguns s'enrecordaren de la mare que els va parir, de la que va parir al que va tindre la fabulosa idea de vindre-hi, que qui els manava a ells, i s'encomanaren a totes les mares de déu de la contornada.

El Pas del Cavall

Una vegada arribats al pla de dalt ens dirigírem cap el far, bastit sobre l'antiga torre de Talaioles. Aleshores, la boira va començar a escampar i vam poder divisar amb dificultats l'illa Plana, Nova Tabarca o simplement, l'Illa, com la coneixen els santapolers de tota la vida. La vista des d'allà dalt era certament majestuosa.

Allí, vam conèixer les particularitats del sistema defensiu construit al llarg dels segles per defensar-se dels atacs pirates procedents del nord de l'Àfrica, unes torres de guaita de les quals queden com a testimoni la torre Talaiola, la torre Escaletes i, allà lluny, la de Tamarit. A més, i per a donar fe del valor estratègic de la zona, vam descobrir les restes de les bateries antiaèries, de les casernes i dels dipòsits de municions construits amb motiu de la guerra civil espanyola. També, visitàrem una mostra molt ben conservada d'una construcció freqüent en les nostres terres, l'aljub, que ens dóna idea de la importància de la gestió, des de ben aviat, d'una aigua escadussera; en aquest cas, l'aljub del Maño.

Torre d'Escaletes

En definitiva, tot un conjunt de peces arquitectòniques, espais naturals i paisatgístics que fan d'aquesta zona una part importantíssima del patrimoni cultural. El coneixement d'aquesta realitat és el pas previ a la valoració i a l'estima i, com a conseqüència, a la voluntat de preservar-la. I tot això, ho vam descobrir gràcies al bon saber i el bon contar d'Alfredo García Mas. Esperem comptar amb ell per a futures edicions del Txukutxú.

Ací podeu veure una presentació sobre la jornada.

La Serra de Santa Pola