Aquest curs 2012-2013 hem incorporat al nostre centre un Aula Específica. Aquest tipus d’aules integrades dins de centres ordinaris s’ocupen d’atendre alumnat amb necessitats educatives específiques en un context quotidià, és a dir, compartint espais i temps amb la resta de l’alumnat de l’escola.
Els alumnes que hi són atesos passen bona part de la jornada escolar en la seua aula però, en el temps de pati i en moments concrets, comparteixen activitats amb la resta de companys i companyes. Fins i tot són aquests qui s’encarreguen d’acompanyar-los i cuidar-los en determinats moments, sobretot a l’hora del pati, quan juguen amb ells.
Els alumnes que hi són atesos passen bona part de la jornada escolar en la seua aula però, en el temps de pati i en moments concrets, comparteixen activitats amb la resta de companys i companyes. Fins i tot són aquests qui s’encarreguen d’acompanyar-los i cuidar-los en determinats moments, sobretot a l’hora del pati, quan juguen amb ells.
L’Aula Específica atén actualment a sis alumnes i compta amb un equip
professional integrat per una mestra de Pedagogia Terapèutica, una altra
d’Audició i Llenguatge, una Educadora i una Fisioterapeuta. Durant el segon trimestre, el professorat de l’Aula Específica va preparar unes sessions per tal que la totalitat de l’alumnat del col·legi coneguera les característiques de l’Aula i de l’alumnat que hi assisteix. L’objectiu d’aquestes sessions era conscienciar la resta de l’alumnat de les característiques d’aquests alumnes i de la necessitat d’acollir-los com a membres de ple dret de la comunitat educativa.
La valoració que l’alumnat va fer d’aquesta iniciativa va ser altament satisfactòria. I com a mostra, el següent text d’un alumne de 5é curs, que ens ha de fer pensar als adults sobre l'escola -i el món- que volem. Potser seria interessant enviar-li aquest text al ministre per tal que s'ho pensara millor abans de convertir la carrera educativa en una altra d'obstacles.
Visitamos el aula de “Los Pitufos” la tarde del 19 de febrero. Mis compañeros y yo esperábamos este día con mucha emoción. Varias semanas antes yo había llevado a mis padres a elegir un regalito para cada niño. Quería ofrecerles la misma alegría que ellos me dan a mí en cada recreo: para Jesús, una vaca; para Juan, un burrito; para Raúl, un cerdito; para Tom, un tractor; para Anastasia, una mariposa y para Marcus, un caballo.
En el pasillo nos esperaban algunas de sus “profes”: Piedad, Gema y Loli y uno de los alumnos, Raúl. Aurora, otra de las “profes”, llegó un poco más tarde. Nos tenían preparado un “photocall” para hacernos una foto con nuestras caras y con cuerpo de pitufo.
Nos enseñaron que los niños van aprendiendo poco a poco y de formas distintas. Pusieron un vídeo sobre una niña autista. Nos hablaron de cada uno de los alumnos.
Me encantó ver lo contentos que se pusieron al abrir los regalos. Marcus aplaudía, Raúl puso un cascabel a su cerdito y Juan sólo reía.
Me dio pena que no pudieran estar todos los alumnos, pero igual que nosotros, cogen la gripe.
Algo increíble es cómo cada uno de ellos tiene un lenguaje para que les entendamos. Marcus no habla, pero usa fotos y dibujos para comunicarse. Además, sabe mucho de las sílabas: da una palmada por cada una de ellas. Jesús es muy alegre y sonriente y Raúl, siempre da cariño. En realidad me di cuenta de que éstos niños no son extraños, no son ni pequeños ni azules, sólo alumnos de Rajoletes con necesidades educativas especiales.
Desde aquí queremos agradecerles la tarde que pasamos con ellos. Fue una gran experiencia.
Manel 5º PIP
No hay comentarios:
Publicar un comentario